Ull sec: per què apareix i quan has de consultar
Una de les causes més freqüents de molèstia ocular, i de les que més milloren amb el tractament adequat.
Què és l'ull sec?
L'ull sec, també anomenat síndrome de l'ull sec o sequedat ocular, és una malaltia multifactorial de la superfície ocular que apareix quan s'altera l'equilibri de la pel·lícula lacrimal i de la superfície de l'ull. Això pot ser degut a una producció insuficient de llàgrima, a una evaporació excessiva o a altres factors que provoquen inestabilitat, inflamació, dany de la superfície ocular o alteracions de la sensibilitat.
El resultat és una superfície ocular mal protegida que s'inflama i genera molèsties.
La llàgrima no és només aigua: és una pel·lícula amb diverses capes que nodreix, protegeix i manté transparent la còrnia.
Aquesta pel·lícula lacrimal conté components lipídics, aquosos i de mucina que mantenen la lubricació i la protecció de tota la superfície ocular i la qualitat òptica de la còrnia.
Quan aquest equilibri es trenca, l'ull queda desprotegit davant l'ambient, les pantalles o el pas de les hores, i apareixen els símptomes característics.
És una de les patologies oculars més freqüents, especialment a partir dels 50 anys i en dones durant i després de la menopausa, tot i que cada cop afecta més persones joves per l'ús intensiu de pantalles.
Símptomes de l'ull sec
L'ull sec es manifesta amb una combinació de molèsties que tendeixen a empitjorar al llarg del dia o en determinats ambients.
Els símptomes més freqüents són:
- Sensació de sorra o de cos estrany, com si hi hagués alguna cosa dins de l'ull
- Coïssor, cremor o picor
- Envermelliment ocular
- Fatiga visual, sobretot en llegir o usar pantalles
- Sensibilitat a la llum (fotofòbia)
- Visió borrosa intermitent que millora en parpellejar
- Dificultat o molèstia en usar lents de contacte
Un símptoma que sorprèn molts pacients és la lacrimació excessiva.
Tot i que sembli contradictori, l'ull sec pot provocar una lacrimació reflexa com a resposta de defensa.
No obstant això, aquesta llàgrima és molt aquosa i no restableix adequadament l'estabilitat de la pel·lícula lacrimal.
Per això, tenir els ulls llagrimosos no descarta la malaltia de l'ull sec.
Els símptomes solen agreujar-se en ambients secs, amb aire condicionat o calefacció, amb vent, en espais amb poca humitat i quan fixem la vista i parpellegem menys del normal, com en mirar el mòbil o l'ordinador.
Quines són les causes de la sequedat ocular?
La sequedat ocular és una malaltia multifactorial: rarament té una sola causa, sinó que sol aparèixer per la combinació de diversos factors que redueixen la quantitat de llàgrima o n'empitjoren la qualitat. Conèixer què provoca l'ull sec és el primer pas per tractar-lo de forma eficaç, perquè el tractament canvia segons el factor que predomini en cada persona.
Les causes i factors de risc més freqüents de la sequedat ocular són:
- L'edat. La producció de llàgrima disminueix de forma natural amb els anys, per això la sequedat ocular és especialment freqüent a partir dels 50.
- Els canvis hormonals. Afecten sobretot les dones durant la menopausa, l'embaràs o per l'ús d'anticonceptius, un dels motius pels quals l'ull sec és més comú en dones.
- L'ús prolongat de pantalles. En concentrar-nos en el mòbil o l'ordinador parpellegem molt menys, cosa que afavoreix l'evaporació de la llàgrima. És l'anomenada síndrome visual informàtica.
- Els factors ambientals. L'aire condicionat, la calefacció, el vent i els ambients secs o contaminats ressequen la superfície de l'ull i agreugen la sequedat ocular.
- L'ús de lents de contacte, que alteren l'estabilitat de la pel·lícula lacrimal.
- Determinats fàrmacs. Antihistamínics, antidepressius, ansiolítics i alguns antihipertensius, entre d'altres, poden reduir la producció de llàgrima.
- Malalties sistèmiques. Malalties autoimmunes com la síndrome de Sjögren, l'artritis reumatoide o el lupus, a més d'alteracions de la tiroide i la diabetis.
- Cirurgies oculars prèvies i malalties de les parpelles com la blefaritis, que altera les glàndules que produeixen la capa grassa de la llàgrima.
És habitual que diversos d'aquests factors coincideixin en una mateixa persona, cosa que explica per què la sequedat ocular és una de les condicions oculars més esteses. Identificar quins són els que predominen en cada cas és precisament el que permet dissenyar un tractament personalitzat.
Tipus d'ull sec
Per entendre l'ull sec cal conèixer la pel·lícula lacrimal, que està formada per tres capes: una capa lipídica (greix) externa produïda per les glàndules de Meibomi de les parpelles, una capa aquosa intermèdia produïda per les glàndules lacrimals, i una capa de mucina interna que ajuda que la llàgrima s'adhereixi a la superfície de l'ull. Segons quina capa falli, es distingeixen tres tipus principals:
- Ull sec evaporatiu. És el més freqüent. La quantitat de llàgrima pot ser normal, però s'evapora massa ràpid perquè falla la capa lipídica, habitualment per una disfunció de les glàndules de Meibomi (sovint relacionada amb la blefaritis).
- Ull sec aquodeficient. L'ull no produeix prou quantitat de llàgrima. És el tipus més associat a malalties autoimmunes com la síndrome de Sjögren.
- Ull sec mixt. Combina dèficit de producció i excés d'evaporació. És molt comú, i en aquests casos molts pacients presenten simultàniament una producció reduïda i una evaporació excessiva. La inflamació i els danys de la superfície ocular poden contribuir al fet que tots dos mecanismes es mantinguin o s'agreugin.
Identificar el tipus d'ull sec és fonamental, perquè el tractament és diferent en cada cas.
Quan has de consultar l'oftalmòleg?
Les molèsties lleus i ocasionals de sequedat ocular es poden alleujar amb mesures senzilles. No obstant això, convé acudir a un oftalmòleg quan:
- Els símptomes són persistents, es repeteixen amb freqüència o empitjoren amb el temps
- Notes visió borrosa que no acaba de corregir-se
- Sents dolor ocular, no només molèstia
- L'envermelliment és constant
- Les llàgrimes artificials que uses pel teu compte ja no t'alleugen
- Uses lents de contacte i cada cop les toleres pitjor
L'ull sec sostingut en el temps i sense tractar no és només una qüestió d'incomoditat: pot danyar la superfície de la còrnia i derivar en complicacions com la queratitis, una inflamació de la còrnia que requereix atenció mèdica.
A més, si apareix dolor intens, fotofòbia (molèstia amb la llum), disminució de la visió, envermelliment intens d'un sol ull o dolor i envermelliment mentre s'utilitzen lents de contacte, cal sol·licitar una valoració oftalmològica prioritària. Aquests signes poden ser deguts a altres malalties oculars i no s'han d'atribuir automàticament a l'ull sec.
Per tot això, el diagnòstic professional és molt important.
Com es diagnostica l'ull sec?
El diagnòstic de l'ull sec va més enllà d'escoltar els símptomes. En una valoració oftalmològica completa s'estudia la quantitat i la qualitat de la llàgrima, l'estat de la superfície ocular i el funcionament de les glàndules que produeixen cada capa de la pel·lícula lacrimal. Això permet determinar no només si hi ha ull sec, sinó de quin tipus i amb quin grau de severitat, des d'un ull sec lleu fins a un ull sec greu.
Entre les proves més habituals hi ha l'avaluació de la pel·lícula lacrimal, la mesura del temps que tarda la llàgrima a evaporar-se, l'estudi de les glàndules de Meibomi i la valoració dels danys a la superfície ocular mitjançant tincions. Alguns instruments (com el Queratograph) analitzen la llàgrima des de molts punts de vista i ens ofereixen un informe molt útil per informar-te de manera gràfica, avaluar l'estat inicial i la resposta als tractaments. Aquest estudi detallat és el que ens permet dissenyar un tractament personalitzat i eficaç.
Té tractament l'ull sec?
L'ull sec és una malaltia crònica que, avui dia, no té una cura definitiva, però sí que es controla de forma molt eficaç amb el tractament adequat. L'objectiu és doble: alleujar els símptomes i protegir la superfície ocular per evitar complicacions.
El tractament depèn del tipus i la severitat de cada cas, i va des de les mesures d'higiene i els canvis d'hàbits fins a tractaments específics en consulta. L'important és entendre que no tots els casos d'ull sec són iguals, i que la clau és tractar la causa concreta de cada pacient, no només alleujar la sequedat de forma puntual.