Astigmatisme

Què és l’astigmatisme?

L’astigmatisme és el defecte refractiu més difícil d’entendre. És un dels problemes visuals més freqüents, però també dels més senzills de tractar si es detecta a temps. Ja sigui mitjançant ulleres, lents de contacte o cirurgia refractiva, existeixen múltiples solucions eficaces que permeten restaurar una visió nítida i còmoda.

En l’ull amb astigmatisme, l’enfocament no és igual en tots els eixos o meridians. Per exemple, si tenim astigmatisme i mirem un rellotge, podem veure més nítides dues hores oposades (per exemple, les 3 i les 9) i més borroses les que estan en angle recte (les 12 i les 6).

Això provoca una dificultat visual que es manifesta tant amb visió borrosa de lluny com de prop, així com fatiga visual. És molt comú i pot coexistir amb la miopia o la hipermetropia (en aquests casos, el focus queda davant o darrere de la retina).

Si pensem en l’esport de pilota, el concepte és relativament fàcil d’entendre si comparem la còrnia no astigmàtica amb una pilota de futbol i la còrnia astigmàtica amb una pilota de rugbi.

 L’astigmatisme també es mesura en diòptries, generalment en signe negatiu, juntament amb els graus d’orientació entre 0 i 180º.

En l’astigmatisme més comú, l’eix vertical és una mica més corbat que l’eix horitzontal. S’anomena astigmatisme amb la regla. També pot ser contra la regla (és més potent l’eix horitzontal) o oblic.

En el nostre llenguatge apareix una paraula estranya que et pot sorprendre: la toracitat. És el fenomen de la diferent graduació en dos eixos diferents. La còrnia astigmàtica és tòrica. Les lents que ho corregeixen també són tòriques (però en l’eix invers, és clar). Toro i cilindre sovint s’utilitzen de manera indistinta per referir-se a aquests dissenys.

Quines són les causes de l’astigmatisme?

L’astigmatisme pot tenir diverses causes, algunes congènites i d’altres adquirides:

• Herència genètica: és freqüent en persones amb antecedents familiars.
• Astigmatisme fisiològic: present des del naixement i sovint lleu.
• Canvi astigmàtic amb l’edat: amb l’envelliment, els eixos astigmàtics tendeixen a invertir-se.
• Alteracions en la forma de la còrnia: com el queratocon.
• Postcirurgia ocular: després d’intervencions com cataractes o cirurgia de la pròpia còrnia.
• Cicatrius corneals: per traumatismes, infeccions o inflamacions.
• Ús prolongat de Lents de contacte mal adaptades: poden induir irregularitats corneals.

Hi ha dos tipus principals:

• Astigmatisme regular: la curvatura varia de forma previsible en dos meridians perpendiculars entre si.
• Astigmatisme irregular: la curvatura canvia de forma imprevisible, com en queratocons o cicatrius. Molt més difícil de corregir.

Quins símptomes pot causar l’astigmatisme?

Els símptomes varien segons el grau i tipus d’astigmatisme, però solen incloure:

• Visió borrosa a totes les distàncies.
• Dificultat per enfocar línies rectes o detalls fins.
• Dolor ocular o sensació de pressió.
• Fatiga visual, especialment en llegir o treballar amb pantalles.
• Cefalees freqüents.
• Marejos o dificultat per fixar la vista al conduir.

Amb quines condicions es pot associar l’astigmatisme?

Tot i que l’astigmatisme per si sol no és una malaltia, pot estar vinculat a:

• Queratocon: trastorn progressiu que aprima i deforma la còrnia, provocant astigmatisme irregular.
• Altres degeneracions corneals: com la degeneració marginal pel·lúcida.
• Síndrome de l’ull sec: pot alterar la qualitat òptica corneal, accentuant l’astigmatisme, generalment irregular. El film lacrimal és la primera lent que troba la llum en entrar a l’ull.
• Blefaritis crònica o al·lèrgies: indueixen fregament ocular crònic, que podria modificar la curvatura corneal. En casos greus, pot desenvolupar-se queratocon.

Com es diagnostica l’astigmatisme?

Es detecta mitjançant un examen visual complet que pot incloure:

• Refracció objectiva i subjectiva (mesura de la graduació).
• Queratometria: mesura les curvatures corneals.
• Topografia corneal: ofereix un mapa detallat de la superfície de la cara anterior de la còrnia, i fins i tot de la cara interior.
• Aberrometria: analitza la qualitat òptica i les seves possibles irregularitats.

És essencial fer una avaluació precisa, especialment si el pacient és candidat a operar-se amb cirurgia refractiva o presenta visió fluctuant.

L’astigmatisme és un fenomen complex. És millor que qui t’estudiï i et corregeixi tingui bona formació i experiència.

Com es tracta l’astigmatisme?

El tractament depèn de la magnitud de l’astigmatisme, l’edat del pacient i el seu estil de vida:

1. Correcció òptica

• Ulleres amb lents cilíndriques: corregeixen l’eix específic de l’astigmatisme.
• Lents de contacte tòriques: adaptades a la curvatura de l’ull. Lògicament, no es poden rotar si volem que corregeixin el problema de manera estable.
• Lents rígides permeables al gas: útils per a astigmatismes irregulars o queratocons.

2. Tractament quirúrgic

• Cirurgia refractiva amb làser (LASIK, PRK): remodela la còrnia per corregir l’astigmatisme regular. Útil per a astigmatismes baixos o mitjans.
• Implant de lents intraoculars tòriques: recomanades en cirurgia de cataractes o en astigmatismes alts no aptes per a làser.
• Anells intracorneals: indicats en casos de queratocon amb astigmatisme irregular.
• Incisions a la còrnia anomenades queratotomies arcuades. Poc utilitzades però útils en alguns casos.

Quins problemes poden aparèixer si no es tracta?

• Visió borrosa persistent i manca de nitidesa.
• Cefalees cròniques i fatiga visual.
• Dificultats escolars o laborals en infants i joves adults.
• Ambliopia (ull gandul) si no es corregeix durant la infància. Aquí tenim una responsabilitat en la seva detecció precoç.
• Errors en la percepció de l’entorn, afectant tasques com conduir o utilitzar maquinària.

Notes visió borrosa o cansament visual al final del dia?

Demana una revisió oftalmològica completa al nostre centre.

Sol·licita la teva cita AQUÍ