L’estrès no causa l’ull sec, però sí que l’agreuja. Pantalles, mal descans i hidratació insuficient formen un cercle que convé trencar.
Sí, existeix relació entre l'estrès, l'ansietat i l'ull sec, i és una cosa que molts pacients observen en el seu dia a dia: els símptomes de sequedat ocular tendeixen a fluctuar i, amb freqüència, empitjoren en les èpoques de més tensió, cansament o nerviosisme. Encara que l'estrès per si sol no és la causa principal de l'ull sec, sí que actua com un factor que agreuja els símptomes i que convé tenir en compte.
Hi ha diversos mecanismes que ajuden a explicar aquesta connexió. D'una banda, l'estrès i l'ansietat alteren el sistema nerviós autònom, que és el que regula funcions involuntàries del cos, inclosa la producció de llàgrima. En situacions de tensió sostinguda, aquest equilibri s'altera i la secreció lagrimal pot veure's afectada. De l'altra, els estats d'ansietat solen anar acompanyats d'hàbits que afavoreixen la sequedat: passem més hores davant de pantalles, dormim menys o pitjor, parpellegem menys quan estem concentrats o en tensió, i de vegades descuidem la hidratació general del cos bevent menys líquids.
El descans hi juga un paper fonamental. Dormir poc o malament impedeix que la superfície ocular es recuperi adequadament durant la nit, de manera que una mala ratxa de son, molt habitual en períodes d'ansietat, es tradueix sovint en ulls més secs i molests l'endemà. És un cercle que s'alimenta a si mateix: el malestar ocular genera incomoditat, i la incomoditat sumada a l'estrès agreuja la percepció dels símptomes.
També convé mencionar que alguns tractaments per a l'ansietat i la depressió, com certs ansiolítics i antidepressius, tenen entre els seus efectes secundaris la reducció de la producció de llàgrima, la qual cosa pot contribuir a l'ull sec. Això no significa que s'hagi de deixar la medicació, sinó que és una dada rellevant que l'oftalmòleg ha de conèixer per ajustar el tractament ocular.
La recomanació pràctica és doble: cuidar els factors d'estil de vida que estan a les nostres mans (descans, hidratació, descansos de pantalla, parpelleig conscient) i, si els símptomes persisteixen, consultar amb un oftalmòleg. Identificar tots els factors que influeixen en cada cas, inclosos els relacionats amb l'estrès i el descans, és el que permet controlar l'ull sec de forma eficaç.