Miopia
La dificultat per veure de lluny. Entendre la miopia i tractar-la a temps és clau per protegir la teva salut visual.
Miopia: Què és, per què apareix i com es tracta
La miopia és molt més que un simple problema de visió borrosa de lluny. És una condició que, si no es controla adequadament, pot derivar en complicacions visuals greus, especialment en els casos de miopia magna. La prevenció, el diagnòstic precoç i el seguiment oftalmològic periòdic són fonamentals per a protegir la visió al llarg de tota la vida.
Què és la miopia?
L'ull miop no hi veu bé de lluny, perquè els raigs de llum s'enfoquen abans d'arribar a la retina. Això passa perquè l'ull és llarg o perquè la còrnia o el cristal·lí fan que la llum convergeixi més del que convindria.
Es mesura en forma de diòptries amb signe negatiu. Pot associar-se a l'astigmatisme.
La causa més comuna de la miopia és l'allargament de l'ull, que es mesura com la Longitud Axial. Això fa que la imatge es desenfoqui perquè cau davant de la retina. A més longitud, més distància entre el focus i la retina i més desenfocament. El desenfocament es mesura en diòptries.
La miopia pot aparèixer durant la infància i progressar durant l'adolescència, encara que en alguns casos s'estabilitza en l'edat adulta. Es mesura en diòptries negatives (–) i pot classificar-se en:
- Miopia lleu: fins a -3.00 D
- Miopia moderada: entre -3.00 i -6.00 D
- Miopia alta o magna: superior a -6.00 D o amb longitud axial >26 mm
Quines són les causes de la miopia?
La miopia té un origen multifactorial, en el qual intervenen factors genètics i ambientals:
- Predisposició genètica: tenir un o tots dos progenitors miops augmenta significativament el risc.
- Factors ambientals: escassa exposició a la llum natural, excés d'activitats en visió pròxima (com a lectura o pantalles), i falta de descans visual.
- Factors anatòmics: depenen generalment de l'elongació axial del globus ocular.
Quines malalties poden associar-se a la miopia o aparèixer durant la vida en l'ull miop?
En els casos de miopia magna o miopia patològica, poden aparèixer complicacions estructurals que comprometen la salut visual a llarg termini:
- Despreniment vitri posterior, que condiciona l'aparició de mosques volants, entre altres fenòmens visuals.
- Despreniment de retina, el temut problema que gairebé sempre s'ha de resoldre amb una intervenció quirúrgica urgent.
- Maculopatia miòpica, que pot reduir l'agudesa visual. A vegades es produeix una neovascularització coroidal (CNV)
- Glaucoma d'angle obert. Tots els miops haurien de vigilar la seva tensió ocular durant tota la seva vida, especialment els de més de 6 diòptries.
- Cataracta que apareix abans del que deuria per l'edat del pacient.
- Estafilomes posteriors i aprimament escleral. Són problemes propis de les altes miopies que tenen un elevat component genètic.
Per això, és fonamental que acudeixis al teu oftalmòleg amb periodicitat. Et faran el seguiment amb instruments molt importants com l’OCT macular, la biometria axial i la retinografia.
Es pot prevenir la miopia?
Encara que no sempre es pot evitar la seva aparició, unes certes mesures han mostrat evidència per a retardar la seva progressió, sobretot en l'edat pediàtrica. Són les mitjanes del control de la Miopia que han cobrat gran importància en les primeres dècades del segle XXI.
- Exposició a la llum natural: almenys 2 hores diàries a l'aire lliure.
- Limitar el temps de pantalles i visió pròxima: descans visual cada 20 minuts (la ja famosa regla 20-20-20: cada 20 minuts mirar de lluny -a més de 6 metres o 20 peus- durant 20 segons).
- Ús de col·liris d'atropina a baixa concentració (0.01%–0.05%): la mesura que més eficàcia està demostrant per a reduir el ritme de progressió en nens miops, però sempre prescrita i vigilada per un especialista oftalmòleg o oftalmòloga pediàtrica.
- Lents oftàlmiques de control miòpic (com DIMS o lents perifèricament desfocalitzades).
- Lents de contacte orto-k: modelen la còrnia durant el son per a frenar la progressió.
La miopia pot aparèixer de gran, sobretot quan comença a progressar la cataracta, que és l'anomenada miopia lenticular.
Com es tracta la miopia?
El tractament depèn del grau de miopia, l'edat del pacient i la presència de complicacions:
1. Correcció òptica
- Ulleres monofocals: solució segura i còmoda.
- Lents de contacte: diàries, mensuals o personalitzades.
- Lents de control miòpic: indicades en nens i adolescents per a alentir la progressió.
2.Tractament quirúrgic (edat adulta)
- Cirurgia refractiva (LASIK, PRK): remodelen la còrnia per a enfocar correctament la imatge en la retina.
- Implant de lents fàquiques (ICL): opció per a miopies altes, ulls amb mala qualitat lacrimal o còrnies no aptes per a làser.
- Extracció de cristal·lí transparent amb lent intraocular: en casos excepcionals.
- Extracció de cristal·lí ja cataratós amb lent intraocular. Quan s'opera de cataractes, es disposa de l'oportunitat de “posar el comptador de diòptries a zero”.
Quins símptomes poden sorgir?
A més de les malalties associades a la miopia alta, és important tenir en compte:
- Dificultats en tasques quotidianes sense correcció (conduir, practicar esports, treballar).
- Fatiga visual i mal de cap si la correcció òptica és inadequada.
- Complicacions associades a l'ús inadequat de lents de contacte, com ocorre si es produeix una infecció a la còrnia o si se’n abusa el seu ús i a la còrnia li arriba poc oxigen.
Notes que tens dificultats per a veure objectes llunyans o sents cansament visual al final del dia?
Demana una revisió oftalmològica completa al nostre centre.