Retinopatia solar: què li passa als teus ulls si mires el sol sense protecció

Mirar directament al Sol sense protecció, encara que sigui només uns segons, pot fer mal a la vista.

 

No cal forçar la mirada ni notar molèsties perquè ocorri: la llum solar és tan intensa que pot lesionar la part més delicada de l'ull en molt poc temps.

 

Aquest dany té nom, retinopatia solar, i consisteix en una lesió de la retina provocada per la radiació del Sol.

 

Té a més una particularitat que la fa especialment traïdora: no fa mal, perquè la retina no té receptors de dolor, i els seus efectes poden ser instantanis o trigar hores a aparèixer, quan el dany ja està fet.

 

En aquest article t'expliquem què és exactament, com es manifesta, si té solució i què fer si creus que pot haver-te afectat.

 

Què és la retinopatia solar

La retinopatia solar és una lesió de la retina causada per mirar directament al Sol. La retina és la capa de teixit situada al fons de l'ull que s'encarrega de captar la llum i convertir-la en les imatges que veiem.

Quan mirem al Sol, l'ull actua com una lupa: la còrnia i el cristal·lí concentren tota aquesta llum en un punt molt petit de la retina, just a la zona que fem servir per veure amb nitidesa, anomenada màcula.

Entrem una mica en el detall: La llum travessa les capes cel·lulars més internes de la retina (que són transparents) per arribar a les dues últimes capes que són la clau per a la visió: els fotoreceptors i l'epiteli pigmentari de la retina.

A la màcula, la pràctica totalitat dels fotoreceptors s'anomenen cons. La llum que impacta en els cons desencadena una reacció química que es tradueix en un impuls nerviós que, a través de la via òptica, acabarà portant la informació visual a l'àrea occipital del cervell.

Les cèl·lules epitelials pigmentades abracen els segments externs dels cons, els protegeixen i els nodreixen. Són les seves cèl·lules nodrissa. A més compleixen una altra funció fonamental que ens interessa explicar per entendre la maculopatia solar. En estar carregades de pigment melànic, són pràcticament opaques. Així absorbeixen la llum que ja ha travessat la retina, i no permeten que la llum reboti dins de l'ull i ens protegeixen de l'enlluernament.

Quan observem el sol, la radiació que arriba a la màcula té una intensitat extraordinàriament major que la de la llum habitual que processen els nostres ulls. Aquesta quantitat supera la capacitat d'absorció de l'epiteli pigmentari i es produeix un escalfament focal de tal magnitud que coagula totes les proteïnes de la cèl·lula i per contigüitat, també destrueix els fotoreceptors. Així es produeix la cremada del centre de la màcula, anomenada fòvea, per l'exposició a la llum solar directa.

El dany no és tant per la calor com per la pròpia intensitat de la llum.

N'hi ha prou amb una exposició breu per provocar-lo. No cal mirar durant minuts: uns pocs segons observant el Sol directament, sense la protecció adequada, poden ser suficients per lesionar la retina.

Com es manifesta la retinopatia o maculopatia solar?

El més enganyós de la retinopatia solar és que en el moment pot no notar-se res. Com que la retina no percep dolor, la persona s'aparta del Sol sense sensació d'haver-se fet mal. Els símptomes poden aparèixer minuts o hores després, sovint aquella mateixa nit o l'endemà, quan la lesió ja s'ha produït.

Els signes més habituals són:

● Una taca o zona borrosa al centre de la visió, que no desapareix en parpellejar.

● Dificultat per veure els detalls fins o per llegir, encara que la visió perifèrica es mantingui.

● Distorsió de les imatges: les línies rectes poden veure's ondulades o tortes.

● Alteració en la percepció dels colors, que poden semblar més apagats.

● Major sensibilitat a la llum.

El dany pot afectar un sol ull o tots dos, depenent de com s'hagi mirat al Sol. La intensitat dels símptomes varia molt d'una persona a una altra: des d'una molèstia lleu que passa desapercebuda fins a una pèrdua de visió central evident.

Com explorem i diagnostiquem la maculopatia solar?

A més de la determinació de l'agudesa visual, el test d'Amsler ens permet posar en evidència la possible presència de zones cegues o borroses o la deformació de les imatges (metamorfòpsia).

A nivell instrumental dues proves són fonamentals: la Retinografia, per registrar els canvis morfològics del fons d'ull i, sobretot, la Tomografia de Coherència Òptica (OCT) que ens mostra els canvis estructurals en la capa de fotoreceptors i l'epiteli pigmentari.

Té cura la retinopatia solar?

L'evolució de la retinopatia solar depèn de quant s'hagi danyat la retina, i varia molt d'un cas a un altre.

La lesió pot evolucionar en dies-setmanes... Per això els oftalmòlegs solem revisar els casos en períodes curts per detectar l'empitjorament. S'estabilitza i cronifica en mesos.

En moltes ocasions, quan la lesió és lleu, la visió millora de forma progressiva al llarg de les setmanes o mesos següents, de manera parcial o gairebé completa.

En els casos més greus, en canvi, el dany a la màcula pot deixar una seqüela permanent, com una petita taca central o una pèrdua de nitidesa que no arriba a recuperar-se del tot.

No existeix un tractament que repari directament la retina danyada pel Sol. El que fa l'oftalmòleg és confirmar el diagnòstic, valorar l'abast de la lesió amb proves específiques i fer un seguiment de com evoluciona.

Per això, davant la sospita d'haver mirat al Sol sense protecció i notar qualsevol alteració en la visió, el més sensat és acudir com més aviat millor a una revisió: permet conèixer l'estat real de la retina i descartar altres causes.

Davant el dubte, revisa la teva vista

La retinopatia solar és totalment evitable: n'hi ha prou amb no mirar mai al Sol directament sense protecció homologada. Però si creus que has pogut exposar-t'hi i notes qualsevol canvi en la teva visió, no esperis a veure si passa sol. Una revisió a temps permet valorar l'estat de la retina i actuar amb la informació a la mà.

A VERTE Oftalmologia Barcelona comptem amb una unitat de retina que pot avaluar el teu cas i fer el seguiment que necessitis.