El primer estiu de la Maria sense ulleres

Hi ha un instant molt concret que les persones que s'operen de la vista no obliden: el moment d'obrir els ulls per primera vegada i adonar-se que veuen enfocat. Sense ulleres a la tauleta de nit, sense buscar-les a les palpentes.

A la Maria li va passar fa poc, amb menys de trenta anys, després d'operar-se amb lents implantables, també conegudes popularment com a ICL. Va gravar la seva reacció en despertar, i a la seva cara hi ha tot el que costa explicar amb paraules. Aquest és el començament del seu primer estiu sense ulleres, i també una forma senzilla d'entendre en què consisteix aquest tipus d'operació.

El moment d'obrir els ulls

Al vídeo, la Maria acaba de despertar de la sedació. Encara és a la clínica, acabada de sortir del quiròfan, adormida. Obre els ulls a poc a poc, mira al seu voltant i alguna cosa canvia a la seva cara. Mira les mans, mira la sala, torna a mirar, com si necessités comprovar dues vegades que és veritat. I aleshores somriu.

El que està veient és el de sempre, l'habitació, la llum, les cares al seu voltant. Però ho veu nítid, sense ulleres, amb prou feines uns minuts després de l'operació. Aquesta primera mirada en despertar, que ella esperava borrosa com tantes altres vegades, aquest cop ja és clara. Potser no hi veu del tot bé perquè les pupil·les estan dilatades, però demà l'alegria serà màxima quan les condicions òptiques dels ulls siguin més naturals.

[Vídeo incrustat]

No cal que digui res. Qui ha depès de les ulleres o les lents de contacte durant anys reconeix de seguida aquesta reacció, i qui no, ho entén igual només amb veure-la.

Un estiu per davant

Al vídeo hi ha un moment en què una de les infermeres li comenta que té un estiu per davant per estrenar la seva nova visió. I és un detall en el qual moltes persones no cauen fins que ho viuen.

Anar a la platja i ficar-se a l'aigua sense deixar les ulleres doblegades sobre la tovallola, sense perdre-les de vista. Nedar a la piscina i sortir veient, no endevinant. Una tarda de sol sense haver de triar entre les ulleres graduades i les de sol. Quedar-se adormida en una gandula i despertar-se veient el mar. No haver de pensar en totes les precaucions de l'ús de lents de contacte... les hores d'ús, tenir sempre els líquids de manteniment...

Són gestos petits, gairebé tontos, però quan has depès de les ulleres o les lents de contacte durant anys, són justament els que marquen la diferència. Per a la Maria, aquest estiu aquests gestos seran diferents.

Què són les lents implantables

Les lents implantables, conegudes tècnicament com a lents fàquiques, són unes lents molt fines que es col·loquen dins de l'ull per corregir defectes de visió com la miopia, la hipermetropia o l'astigmatisme. A diferència de les lents de contacte, que es posen i es treuen sobre la superfície de l'ull, aquestes s'implanten a l'interior mitjançant una intervenció i hi romanen, sense necessitat de manteniment diari.

Es col·loquen darrere de l'iris, la part de color de l'ull, de manera que no es veuen des de fora i la persona no les nota. Una de les seves característiques és que no modifiquen la còrnia de forma permanent, i que un cirurgià oftalmòleg pot retirar-les més endavant si fos necessari.

Les lents solen valorar-se en casos en els quals, per la graduació o per les característiques de l'ull, altres tècniques no són les més indicades. En el cas de la Maria, per exemple, la seva graduació alta la feia candidata a aquest tipus de lent. Però això és alguna cosa que només pot determinar un oftalmòleg i el seu equip d'optometristes després d'un estudi complet de l'ull: no existeix una tècnica millor que una altra, sinó la més adequada per a cada persona.

T'agradaria saber si ets candidat o candidata?

Com li va passar a la Maria, el primer pas no és operar-se, sinó un estudi de l'ull que determini quina opció és la més adequada en el teu cas. Si vols valorar-ho amb el nostre equip, pots demanar una primera cita gratuïta* on t'ho explicarem tot.

*No inclou proves preoperatòries.