Tota una vida veient el món diferent

Les lents de focus extès són una de les solucions més avançades per a pacients que, per la seva graduació o la seva edat, no són candidats a la cirurgia làser convencional.

A Barcelona, cada vegada més pacients ens pregunten per l'experiència real amb aquest tipus de lents, què se sent, com canvia el dia a dia, què opinen els qui ja s'han operat. I la millor resposta que podem donar no és tècnica: és el testimoni de qui ho ha viscut.

La Belén porta ulleres des que tenia un any. Hipermetropia alta i astigmatisme que amb el temps van anar condicionant cada vegada més la seva vida: la por constant que se li trenquessin les ulleres, la impotència de quedar-se sense visió en qüestió de minuts, la dependència absoluta d'un objecte per poder funcionar.

Als 48 anys, va decidir fer el pas.

Avui veu millor que mai, neda veient l'aigua blava de la piscina per primera vegada i li llegeix la carta del menú a la seva germana. Aquesta és la seva història, amb les seves pròpies paraules.

Com era el teu dia a dia amb hipermetropia alta i astigmatisme i quines limitacions et generava?

Era un pal. La màxima preocupació que tenia durant tot el dia era que no se'm trenquessin les ulleres, que no els passés res als vidres. Perquè sense ulleres, en 15 minuts, em fundo a negre. Em sobrevenia un mal de cap que ja podia apagar la llum i se m'acabava el dia. Era angoixant i estressant, perquè no podia passar absolutament res: et quedaves automàticament impotent i totalment limitada.

Des de quan portaves ulleres i com et senties amb elles?

Portava ulleres des que tenia un any. Amb un anyet em van operar tots dos ulls d'estrabisme. Les ulleres sempre han format part de mi, com el qui té cinc dits: jo tenia cinc dits i unes ulleres. Formaven part del meu ser.

Què et frenava per operar-te abans?

En un principi no em volia operar. Estava tan acostumada a portar ulleres que era com el qui porta uns arracades, ja formava part de mi. Però quan passen els anys i van augmentant les diòptries, vas veient les teves limitacions i sorgeix la necessitat de viure d'una altra manera, més autònoma i més lliure. Al principi també hi havia una mica de por, però al final la necessitat va poder amb la por. I m'alegro d'haver fet el pas.

Com vas arribar a VERTE i què et va fer decidir-te?

Vaig arribar a VERTE perquè vaig tenir un cap que va tenir un despreniment de retina i es va operar aquí. Anys després em va explicar la seva experiència, i jo ja em rondava la idea d'operar-me però no sabia on anar. En sentir que tot li havia anat molt bé, vaig començar a venir a fer-me revisions. Us vaig anar coneixent i em vau donar confiança. Vaig dir: anem amb tot.

Què vas sentir durant l'operació?

Res. Vaig sentir confiança plena, que tot anava súper ràpid, i que hauria d'haver-ho fet abans perquè era una tonteria. El meu cirurgià és un encant, i tenint un cirurgià així i anant tot tan bé, tot va fluir. Des de la recepcionista fins que vaig sortir. En cap moment vaig dubtar ni vaig tenir por.

Què et va semblar operar-te els dos ulls el mateix dia, un al matí i l'altre a la tarda?

El millor que vaig poder fer. És impressionant: surts de la primera operació al matí ja veient amb aquell ull, i a la tarda surts veient amb el segon. L'acte reflex et porta a posar-te les ulleres, i llavors t'adones que no hi veus amb elles, que te les has de treure, que hi veus perfectament. És una sensació increïble. Fantàstic.

Com va ser la primera nit i el dia següent?

Estupend. No vaig sentir dolor, no vaig sentir absolutament res, vaig poder descansar perfectament. Jo vaig veure perfectament des del minut zero, sense vsisió borrosa ni molèsties. Tenia moltes ganes que arribés el matí perquè m'havien dit que l'endemà veuria encara amb més nitidesa, i imagina't com estava ja aquella tarda. Va ser genial.

Què és el que més t'ha sorprès del resultat?

Sortir veient perfectament amb els dos ulls aquella mateixa tarda, la rapidesa amb què va anar tot, i adonar-me que els colors tenien més vida. Hi havia més color al món, tot estava més nítid, més definit. Tot em va semblar més bonic del que jo havia conegut. I tinc 48 anys, o sigui, tota una vida veient el món d'una manera completament diferent a com el veig ara. Meravellós.

Portes unes lents de focus extès. Quin percentatge del teu dia a dia pots fer sense necessitat d'ulleres de suport?

Em sento súper afortunada perquè et puc dir que un 99,87% del temps no les necessito. Només les faig servir quan llegeixo durant una bona estona amb poca llum, com un llibre o el diari a la nit. Amb una il·luminació normal, no les necessito. I ara soc jo qui li llegeix la carta del menú a la meva germana. Imagina't.

Hi ha alguna activitat concreta que ara pots fer sense ulleres i que abans era un problema?

M'encanta nedar, i sempre he anat a la piscina sense ulleres, veient-ho tot diferent. Ara, quan veus l'aigua blava de veritat, et sembla absurd, però és la primera vegada que realment la veus. Fins i tot el socorrista, quan el vaig saludar, em va dir: "Pensava que eres una maleducada". I li vaig dir: "No, és que no et veia!". Nedar ara és un gaudi. El carril, l'aigua, la il·luminació... és molt xulo.

Què li diries a algú que està en la situació en què tu estaves?

Que s'operi. Que és qualitat de vida, que veurà el món diferent, que se sentirà lliure. Que no haurà de viure amb la por constant de: m'he deixat les ulleres, se m'han trencat, se m'han caigut. Només ho entén de veritat qui té tantes diòptries i sap el que és no veure absolutament res sense ulleres. És qualitat de vida, però absolutament qualitat de vida.

Què significa per a tu, a nivell personal, haver recuperat una visió que mai no havies tingut del tot?

He deixat de sentir-me vulnerable. Tot girava al voltant d'aquelles ulleres: era com si a un cec li tragués el gos guia. Ara em sento lliure. M'adono que puc fer milions de coses sense aquest patiment constant. Alguna cosa tan tonta com sortir de nedar i no trobar la clau de la taquilla, sabent que et queden deu minuts de visió i que si no la trobes hauràs de demanar ajuda... Això s'ha acabat. Estic molt contenta d'haver-me operat i d'haver-ho fet amb VERTE. L'experiència ha estat espectacular.