"Operar-me la vista va ser la millor decisió": Álvaro Esquivel, rider de BMX, ens explica la seva experiència

L’Álvaro Esquivel porta 14 anys muntant en BMX, competeix a nivell internacional i comparteix el seu estil de vida a les xarxes. Va conviure durant anys amb una graduació que no corrigia, fins que muntar es va tornar difícil i fins i tot perillós. Es va operar de LASIK a VERTE i ens explica, sense filtres, com va ser tot el procés: les pors, el dia de l’operació i com és la seva vida ara.

Explica’ns qui ets i què és per a tu el BMX.

Soc l’Álvaro Esquivel, esportista de BMX. Competo a nivell internacional i comparteixo els meus trucs i el meu estil de vida a les xarxes socials. Porto 14 anys practicant aquest esport i per a mi el BMX és la meva vida. M’ha obert moltes portes, m’ha permès viatjar a diferents països i viure experiències que m’han fet créixer tant personal com professionalment. M’ha ensenyat disciplina, constància i a creure en mi mateix, a demostrar-me que soc capaç d’aconseguir coses que semblen impossibles. A més de ser el que estimo, és la manera com genero els meus ingressos. Gran part de qui soc avui li ho dec al BMX.

Abans d’operar-te, portaves ulleres o lents de contacte? Com t’afectava la graduació?

Necessitava ulleres des de feia deu anys, però mai les feia servir perquè em resultaven incòmodes, especialment per fer BMX. Tampoc m’atrevia amb les lents de contacte, per por a infeccions i perquè m’imaginava que eren molestes. Amb el temps la meva vista va empitjorar tant que no reconeixia les persones a l’altra banda del carrer. Ho veia tot borrós i cada cop em marejava més. El més preocupant era muntar sense veure bé: em fallaven els càlculs i cada sessió es tornava més difícil i perillosa. Aquí em vaig adonar que havia d’operar-me.

I muntant en concret, quins problemes et donava?

Fer esport amb ulleres és un malson: se’t mouen, se’t cauen, s’empanyen amb la suor i a sobre corres el risc de trencar-les i haver-ne de comprar unes altres. Imagina’t intentant fer un truc de BMX mentre et col·loques bé les ulleres. Al final, en comptes de concentrar-te en muntar, estàs pendent que no se’t caiguin.

En quin moment vas decidir operar-te? Hi va haver una gota que va fer vessar el got?

Vaig decidir operar-me quan els marejos es van tornar constants i vaig començar a fallar trucs, perquè ja no calculava bé les distàncies. Ni tan sols podia gaudir dels paisatges, perquè ho veia tot borrós. Aquí vaig entendre que no podia seguir així: recuperar la meva visió era una prioritat, tant per la meva seguretat com per la meva qualitat de vida.

Tenies pors o dubtes abans d’operar-te?

La pura veritat, tenia moltes pors i dubtes, però crec que la por ve en gran part de la desinformació. Quan escoltes «operació dels ulls», t’imagines ganivets, punts de sutura, dolor i fins i tot perdre la visió. Jo m’imaginava totes aquestes coses, i és normal, tothom ho fa. Però vaig començar a informar-me, vaig investigar com era el procediment i això em va donar moltíssima tranquil·litat. A més, com vinc d’un esport extrem, vaig aprendre que tenir por és normal; el que importa és actuar i anar a buscar allò que vols. Així que vaig buscar quina era la millor opció, i aquí és on vaig trobar VERTE. Quan vaig veure l’alt percentatge d’èxit que tenen aquestes operacions, vaig anar sense por.

Per què vas triar VERTE?

Li vaig preguntar a ChatGPT quines eren les cinc millors clíniques de Barcelona per operar-se els ulls i VERTE em va sortir entre les primeres. Després de veure com eren de professionals i el gran equip que tenen, els vaig contactar.

Com recordes el dia de l’operació? Va ser com t’ho esperaves?

M’imaginava una operació molt més dramàtica, llarga i incòmoda, però va ser tot el contrari. Des que vaig arribar, vaig veure el doctor molt tranquil, com si anés a fer un tall de cabell, i amb bona energia em va transmetre moltíssima confiança. Em van preparar i, quan van encendre el làser, van ser només set segons per ull i estava llest. Va ser moltíssim més senzill del que imaginava.

Com va ser el tracte amb l’equip mèdic?

Tot l’equip va ser súper professional i em va transmetre moltíssima tranquil·litat. Em va sorprendre la naturalitat amb la qual ho van fer. El doctor estava tan tranquil que semblava que anava a tallar-me el cabell. Aquella confiança i aquella seguretat van fer que jo també em relaxés i visqués l’experiència amb molta més tranquil·litat.

Com van ser les primeres hores i els primers dies?

Les primeres hores van ser anar a casa a fer una migdiada de catorze hores que vaig gaudir moltíssim fins l’endemà. Després, posar-me les gotes, fer servir ulleres de sol i seguir les cures que va recomanar el doctor. Més enllà d’això, vaig fer vida normal.

Quant vas trigar a tornar a la bici? Com va ser aquella primera vegada sense ulleres ni lents de contacte?

Per pujar a la bici altra vegada vaig trigar més o menys deu dies, perquè havia d’anar a competir al nord d’Espanya, així que vaig començar a entrenar. Vaig intentar seguir les recomanacions de l’equip mèdic al màxim possible i vaig anar amb compte. Us reconec que de vegades, banyant-me, em queia una mica d’aigua als ulls i havia d’anar amb compte. El mateix dia de l’operació, per exemple, recomanen que algú t’acompanyi, però jo vaig sortir tan bé que me’n vaig anar caminant i vaig agafar el tren sol. No et quedes incapacitat, ni marejat, ni sense veure res, això no passa. Em sentia normal, simplement amb ulleres de sol.

I ja amb la visió al 100%, sense ulleres ni lents de contacte, va ser molt emocionant. Poder veure bé els obstacles, calcular millor les distàncies i, mentre munto, gaudir també del que hi ha al voltant. Ja no veia només el que tenia al costat, podia alçar la mirada. I més on estava, al nord d’Espanya: veia la platja, les muntanyes... es veia increïble.

Ja operat, creus que les pors valien la pena? Quin salt hi va haver entre el que t’imaginaves i el que va ser?

Al principi, com deia, per la desinformació que hi ha, tens moltes pors. La gent, i jo mateix, s’imagina tisores, ganivets, talls, sang, que t’adormen del tot... i no s’assembla absolutament en res a això. És una operació molt ràpida i senzilla, en el meu cas no em va doldre, i la diferència és enorme. No té sentit retardar un privilegi tan gran com poder veure sense ulleres ni lents de contacte. No val la pena esperar per por. Està bé que t’informis, que visitis professionals com els de VERTE, que t’assessorin bé i que actuis, perquè gaudir de la teva visió sense ulleres és un gran privilegi.

Què és el que ha canviat més per a tu, dins i fora del BMX?

El que ha canviat més és la meva seguretat i la meva llibertat. Al BMX veig millor els obstacles i tinc més visió perifèrica. Reconec la gent que em saluda de lluny i gaueixo dels paisatges al meu voltant. I, sobretot, ja no depenc de les ulleres: no les perdo, no s’empanyen, no s’embruten, no he d’estar rentant-les. Visc sense preocupacions i al 100%.

Si un company rider et preguntés si fer el pas, què li diries?

Li diria que no es deixi frenar per la por. El procediment és més senzill del que sembla i els beneficis són enormes. No cal decidir-ho avui mateix: primer, informa’t i visita el doctor de VERTE perquè et digui què és el que realment necessites, quin és el procés i què faran exactament. Després de veure el senzill que és i el poderós que pot ser recuperar la teva visió, veuràs que operar-te és la millor decisió.

Per tancar: resumeix en una frase com et sents ara amb la teva visió.

Després de la cirurgia LASIK em sento beneït, agraït i feliç amb mi mateix per haver-me atrevit a prendre una decisió tan positiva a la meva vida.

NOTA LEGAL: Les imatges i entrevistes de pacients publicades en aquest lloc web han estat compartides amb el consentiment explícit dels pacients involucrats, respectant la seva privacitat i complint amb totes les normatives legals vigents.