L'oftalmologia no es resol amb un prompt

Aquestes últimes setmanes, el debat públic al voltant de la intel·ligència artificial s'ha tensat amb titulars distòpics. Investigadors i divulgadors reobren la discussió sobre si futurs sistemes superintel·ligents podrien posar en risc la humanitat en un horitzó proper.

Mentre s'especula sobre escenaris apocalíptics llunyans, en l'àmbit de la salut sorgeix un repte molt més proper i tangible: la temptació de confiar el diagnòstic mèdic a xatbots com ChatGPT, Claude o Grok, assumint com a veritats clíniques el que en realitat només són probabilitats estadístiques dins d'un text.

El risc de creure cegament

En salut ocular, el risc de l'autodiagnòstic derivat d'intel·ligències artificials és especialment crític. Moltes patologies greus comparteixen símptomes inicials enganyosament banals, i cal la mirada d'un expert per concretar el diagnòstic:

• Símptomes banals que amaguen urgències: una visió borrosa passatgera, mosques volants o flaixos de llum poden ser descrits per un usuari com una simple fatiga visual o sequedat. Si la IA valida aquesta hipòtesi per complaença, es pot retardar el diagnòstic durant uns dies crucials. En un despreniment de retina o en un atac agut de glaucoma, la manca d'atenció mèdica pot marcar la diferència entre conservar o perdre visió.
• La falsa seguretat de l'empatia artificial: estudis publicats a revistes com JAMA Internal Medicine i el NEJM AI mostren que els pacients troben les respostes de la IA més clares i empàtiques que les explicacions mèdiques tradicionals. Aquesta calidesa redactada genera una falsa sensació de seguretat que indueix a provar col·liris caducats a casa, retardar revisions o cancel·lar visites presencials.
• Manca d'exploració física: la raó és senzilla: cap pantalla pot mesurar la pressió intraocular ni explorar un ull com ho fa un humà expert. Nosaltres sí que podem.

El criteri clínic i la regulació europea

La nova Llei d'Intel·ligència Artificial de la Unió Europea (AI Act) ha establert una línia clara: qualsevol eina d'IA destinada al diagnòstic mèdic es cataloga com a «sistema d'alt risc». La normativa exigeix auditories clíniques rigoroses i, per damunt de tot, el principi de supervisió humana. Les eines de llenguatge d'ús general no estan certificades com a dispositiu mèdic, i els seus propis termes legals (aquells que acceptem sense mirar) declinen tota responsabilitat davant de danys a la salut.

Una gran aliada quan s'utilitza amb criteri

Lluny de rebutjar el progrés, a VERTE Oftalmologia entenem la tecnologia i la innovació com a aliades indispensables del rigor mèdic. La intel·ligència artificial ja està transformant positivament l'oftalmologia quan s'aplica en entorns mèdics controlats: per exemple, en l'anàlisi automatitzada de retinografies i tomografies (OCT) per al cribratge precoç de la retinopatia diabètica o la degeneració macular (DMAE), detectant microlesions abans que produeixin símptomes evidents.

La IA no ve a substituir l'oftalmòleg, sinó a potenciar la seva precisió i agilitat. El valor real s'aconsegueix combinant la capacitat analítica d'aquests algoritmes amb l'exploració clínica presencial, el context de cada persona i el criteri mèdic humà.