Els problemes oculars més freqüents segons cada etapa vital: Edició infància i adolescència

La vida és un viatge de canvis constants. El nostre cos evoluciona amb el temps i la nostra visió també passa per transformacions que requereixen atenció i prevenció.
Moltes vegades no som conscients de la importància de la salut visual fins que notem dificultats per veure-hi amb claredat. La cura dels nostres ulls no hauria de dependre de l’aparició de símptomes, ja que moltes malalties oculars no presenten senyals en les seves primeres etapes i, quan es detecten, la pèrdua visual ja pot ser irreversible.

La clau està en la prevenció. Detectar-los a temps ens permet avançar-nos a molts problemes que podrien afectar la qualitat de vida i la salut visual a llarg termini.

Per això, hem creat una nova secció pensada per a tu: durant els pròxims mesos t’anirem explicant, de forma clara i propera, quins són els problemes oculars més comuns en cada etapa de la vida. Perquè estiguis sempre informat i et puguis avançar a qualsevol imprevist ocular o visual amb tranquil·litat.

Avui comencem pel principi: la salut visual en la infància i l’adolescència (de 0 a 18 anys). Perquè cuidar els seus ulls des de petits és invertir en el seu benestar futur.

Infància (0-10 anys): Detectar problemes a temps

En els primers anys de vida, la visió està en ple desenvolupament. Detectar i tractar problemes a temps és clau per evitar dificultats en l’aprenentatge i en el seu desenvolupament visual futur.

Què es revisa en aquesta etapa?

• En l'etapa neonatal, és important saber quins factors perinatals ha tingut el pacient i la mare, ja que algunes malalties com la hipertensió arterial en l'embaràs, la preeclàmpsia i diabetis gestacional, poden provocar parts prematurs que poden afectar el desenvolupament visual del nounat.
   
• Errors refractius: Es realitza el diagnòstic i correcció necessària de miopia, hipermetropia i astigmatisme, comprovant a la clínica oftalmològica la graduació amb cicloplegia.
   
• Alteracions del desenvolupament visual: Es pot detectar, depenent de l'edat de la consulta del pacient, alteracions visuals com l'ull gandul (ambliopia) o l'estrabisme (desviació dels ulls). Molts nens ja poden mostrar fixació visual poc després del naixement, fins i tot pot valorar-se el seguiment dels objectes a partir dels 3 mesos d'edat. I si sospitem d'estrabisme, és preferible que la valoració ho faci un especialista en oftalmopediatria a partir del moment en què se sospiti o a partir dels 4 mesos de vida, ja que fins a aquesta edat pot trigar un nen a controlar els moviments oculars.
   
• La maduració del sistema visual va evolucionant a mesura que el nen va creixent, tant és així que el guany de visió se sol completar al voltant dels 8 anys d'edat, per la qual cosa un diagnòstic precoç ens permet millorar aquelles visions que no han pogut aconseguir els valors normals.
   
• Problemes de la coordinació de la motilitat ocular: l’estereòpsia i funció visual binocular són les encarregades en part de permetre que els moviments dels ulls es realitzin de manera adequada i se sol desenvolupar entre els 3-6 mesos d'edat, però hi ha formes indirectes que ens permeten avaluar aquestes funcions encara en etapes preverbals com l'exploració de la motilitat ocular, l'actitud visual de cada ull, el fons d'ull i la graduació sota cicloplegia. Algunes de les patologies que podem considerar en aquest apartat són els nistagmes (que són els moviments involuntaris d'un o tots dos ulls) o les desviacions oculars o estrabismes. És important actuar a temps per a evitar els problemes d'aprenentatge en edats primerenques en aquesta mena de patologies.
   
• Malalties congènites o hereditàries: Encara que les malalties congènites (les que s'han desenvolupat durant l'etapa embrionària o per algun defecte hereditari) o les malalties hereditàries (aquelles malalties genètiques que es transmeten de generació en generació), no solen ser freqüents; és important descartar-les quan es té sospita o antecedents familiars. Algunes d'aquestes malalties poden ser les ptosis congènites, cataractes congènites, el glaucoma congènit o infantil, patologies de la retina (com les distròfies) o patologies corneals (com a queratocon, astigmatismes irregulars).
   
• Problemes estructurals i funcionals dels annexos als ulls: És important tenir en compte que, per a una correcta visió, no només requerim d’un ull sa, sinó també hem de comptar amb una bona pel·lícula lacrimal, un adequat drenatge de la llàgrima, unes parpelles lliures d'excessos de greix i que, amb els seus moviments regulars i estables, mantinguin els ulls hidratats i protegits, i uns reflexos pupil·lars conservats i reactius. Qualsevol alteració d'aquestes estructures com es pot apreciar en les blefaritis (excés de greix de les pestanyes), mussols (granets per obstrucció de les glàndules de la parpella), irritacions oculars i llagrimejos excessius per al·lèrgies conjuntivals; poden provocar també dificultats en la visió si no es tracten adequadament.

Quan recomanem fer-los la primera revisió?

• A partir dels 3 anys, tret que hi hagi antecedents personals o familiars o si els pares o el pediatre sospiten d'alguna patologia ocular.
• Revisions anuals en edat escolar per a detectar problemes que puguin afectar l'aprenentatge.

Adolescència (11-18 anys): Adaptació i salut visual

Durant l'adolescència, pràcticament s'ha aconseguit el desenvolupament visual, però igual que la resta del cos, les mesures o graduacions dels ulls poden anar variant amb el creixement, a més les demandes visuals augmenten, sobretot amb l'ús de pantalles i l'esforç acadèmic, per la qual cosa és important mantenir el seguiment oftalmològic per a detectar aquests canvis en la seva graduació.

Què es revisa en aquesta etapa?

• Errors refractius: Fent un control i mantenint la graduació actualitzada, amb cicloplegia, podrem anar corregint problemes com la miopia, hipermetropia i astigmatisme que poden afectar l'aprenentatge dels adolescents.
• Control del desenvolupament de la miopia: En l'adolescència hem de redoblar els esforços per a intentar disminuir la progressió de l'epidèmia de miopia.
• Fatiga visual digital: En aquesta etapa sorgeixen problemes derivats de l'ús excessiu de pantalles (sequedat, cansament, visió borrosa), per la qual cosa és important revisar el seu impacte. També és important en aquests pacients descartar hipermetropies latents o no detectades prèviament, que solen emmascarar-se amb símptomes inespecífics com la fatiga visual.
• Traumatismes oculars: Són freqüents en esports i activitats físiques i requereixen atenció immediata.

Quan recomanem fer-los revisions?

• Revisió anual, si hi ha un defecte refractiu estable o molèsties visuals.
• Controls addicionals si es detecta progressió del defecte refractiu, fatiga visual o canvis en la visió o problemes en l'aprenentatge.

Cuidar la seva visió és cuidar el seu futur

Els primers anys de vida i l’adolescència són etapes plenes de descobertes, aprenentatges i canvis. Acompanyar-los en aquest camí també vol dir assegurar-nos que poden veure el món sense barreres que afectin el seu desenvolupament o els seus somnis.
 

A vegades, un simple control pot marcar una gran diferència en la seva manera d’aprendre, relacionar-se i créixer amb confiança.

A VERTE fa més de 35 anys que treballem per cuidar els més petits des que neixen fins als 18 anys, amb la nostra Unitat d’Oftalmopediatria creada especialment per a ells. Demana la seva revisió trucant al 934 155 637 o envia’ns un WhatsApp AQUÍ.

Estar atents és prevenir. Prevenir és cuidar-los.

Ens retrobem el mes vinent, on abordarem els principals problemes de salut visual en l’adult jove i l’impacte que tenen en aquesta etapa els hàbits digitals.

Si t'agrada l'oftalmologia, no oblidis seguir-nos a l’Instagram @verte_bcn per descobrir més consells dels nostres professionals.